1714


ELISSA, GRAN REYNA

 

 

  PROGRAMA




1. Tomàs Milans (Canet de Mar, 1672−Girona, 1742)
Cantata Enigma misterioso

2. Francesc Valls (Barcelona, 1671−Barcelona, 1747)
Tono a solo Gilguerillo

3. Emanuel Rincón de Astorga (Sicília, 1681−Bohèmia, 1736)
Ària Già l'aurora de l'òpera Dafni, estrenada a Barcelona el 1709

4. Antonio Caldara (Venècia, 1670−Viena, 1736)
Sonata IV en re menor per a violoncel i baix continu

5. Antonio Caldara (Venècia, 1670−Viena, 1736)
Ària Dati pace e crede a me de l’òpera Il più bel nome

6. Pere Rabassa (Barcelona, 1683−Sevilla, 1767)
Sonata en si menor

7. Pere Rabassa (Barcelona, 1683−Sevilla, 1767)
Tono Elissa, gran Reyna




Intèrprets

Mireia Latorre (soprano)
Peter Krivda (viola de gamba i violoncel barroc)
Núria Jaouen (clavicèmbal)

Àudios:




Elissa, gran Reyna


Aquest programa recull una mostra de la música que us se sentia a Catalunya durant el breu govern de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona. L’arxiduc va entrar el 1705 a Barcelona on va romandre fins al 1711, moment en què va marxar a Viena per succeir al seu germà. Va deixar la seva dona, Elisabet de Brunsvic, com a regenta fins al 1714.

L’arxiduc Carles va impulsar i dinamitzar la música italiana a la seva cort. Giuseppe Porsile va dirigir la capella reial durant l’estada de l’arxiduc a Barcelona. Això va permetre no només l’entrada de molts músics italians en les capelles musicals més rellevants de la ciutat, sinó també la introducció de l’òpera al nostre país, un espectacle fins llavors poc conegut.

Les òperes que es van representar a Barcelona durant el 1708 i el 1709 van ser pensades exclusivament per a la cort i es van emprar com a element de propaganda en el context de la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya.

En tenim dos exemples: Il più bel nome d’Antonio Caldara, composta en motiu del sant de la reina Elisabet, i l’òpera Dafni d’Emanuel Rincón de Astorga, representada a Barcelona el 1709.

Un altre centre musical important va ser el Palau de la Comtessa, situat al casc antic de Barcelona. Va rebre el suport econòmic de l’arxiduc Carles i de la noblesa catalana. Tomàs Milans va ser-ne el mestre de capella des del 1701 fins al 1714, moment en què va ser nomenat mestre de capella de la catedral de Girona. Milans va compondre cantates, un gènere musical d’influència italiana, una obra de virtuosisme vocal acompanyada amb instruments i en la qual s’alternaven recitats i àries.

La Catedral de Barcelona va ser, sens dubte, un centre musical molt rellevant. Durant aquest període, Francesc Valls va ser-ne mestre de capella. El gènere vocal hispànic més característic d’aquesta època era el tono, cançó a una sola veu que alternava estribillo amb coplas. N’hi havia d’humanos (profans) i divinos (religiosos).

Pere Rabassa, un dels alumnes de Francesc Valls, va ser mestre de capella de a Vic el 1713. El 1714 va marxar a València i més tard a Sevilla. Durant la seva estada a Barcelona com a alumne, va rebre influències dels músics italians de la capella de l’arxiduc Carles. El tono Elissa, gran Reyna, un elogi a la reina Elisabet, es va representar el 1710 per a celebrar la victòria de l’Arxiduc Carles a la batalla d’Almenar. A banda de tenir una part tradicional −coplas−, també inclou l’arquetip italià de recitadoaria.


 


MIREIA LATORRE (soprano)

Nascuda a Barcelona, obté el Títol Superior de Cant al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. És llicenciada en Traducció i Interpretació (cinc llengües estrangeres) i està especialitzada en fonètica i dicció lírica.

A l’estranger, prossegueix els estudis de cant al Conservatori de Música de Bratislava (Eslovàquia) i al Laboratorio di Ricerca sulla Musica Italiana del XVII sec.” a l'Accademia di Musica F. Gaffurio de Lodi (Itàlia). Allà s’especialitza en música antiga amb Roberto Gini (cant) i Deda Colonna (dansa barroca). Ha rebut classes de Kurt Widmer, Jennifer Smith, David Thomas, Montserrat Figueres, Nancy Argenta, Marius van Altena, Emma Kirkby, Evelyn Tubb, etc. Ha ofert recitals a Eslovàquia, República Txeca, Itàlia i França.

Difon el repertori barroc escrit per compositores amb la clavecinista i organista Tomoko Matsuoka (música sacra de monges italianes) i amb el tiorbista Igor Davidovics (música profana de Francesca Caccini i Barbara Strozzi). També ha col·laborat amb Kassia, grup femení amb qui ha interpretat obres de Barbara Strozzi i Élisabeth Jacquet de la Guerre. Amb el consort de violes de gamba William Byrd de Barcelona ha cantat les consort songs de William Byrd i cançons de Benjamin Britten arranjades per a consort de violes.

Amb el viola de gamba Peter Krivda formen el duet Fononèsia (illes sonores) amb qui ofereix recitals de música catalana adaptant el repertori de lied català a la viola de gamba (Eduard Toldrà, Enric Morera, Joan Lamote de Grignon, Narcís Bonet, Manuel Blancafort i Frederic Mompou). Fononèsia ofereix recitals de música occitana en diversos actes de promoció de la llengua i la cultura occitanes organitzats pel CAOC (Centre d’agermanament occitano-català) i per l’IEI (Institut d’Estudis Ilerdencs) i ha estat invitat al Festival Déodat de Séverac de Tolosa de Llenguadoc. Aquest interès s’ha anat ampliat amb la redescoberta del repertori vocal occità, les antigues melodies de Tolosa i les cançons en occità del músic Deodat de Severac.

Actualment, compagina la interpretació musical amb la traducció i la docència de llengües estrangeres aplicades al cant al Conservatori Professional de Música de Sabadell. També ha impartit aquesta assignatura al Conservatori de Música de Tarragona i al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.





PETER KRIVDA (viola de gamba)

Nascut a Humenné (Eslovàquia), obté el Títol Superior de violoncel a l’Escola Superior de Música de Bratislava (Eslovàquia). Becat pel govern francès, estudia viola de gamba i violoncel barroc al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París amb Christophe Coin. A l’ESMUC ha estudiat amb Sophie Watillon, Jordi Savall i amb Emmanuel Balssa obté el Màster d’Intèrpret de Música Antiga.

Ha estat membre de l’orquestra barroca eslovaca Musica Aeterna amb qui ha actuat a França, Alemanya, Itàlia, Espanya, EUA, etc. Ha enregistrat música barroca eslovaca i txeca amb Musica Florea i Collegium Marianum de Praga.

Ha col·laborat amb el Centre de Musique Baroque Versailles, Ensemble vocal Arsys (França) i amb L’ensemble Barroco do Chiado (Portugal). A Espanya, ha tocat amb els grups Exaudi Nos, Al Ayre Español, Orquestra Barroca Catalana, Mapa Harmónico, Acadèmia 1750, consort de violes de gamba Phantasm, etc. Ha actuat en diversos festivals de música antiga i ha enregistrat música de J.B.Lully amb Olivier Schneebeli, d’Antonio Vivaldi amb Ottavio Dantone i barroc hispànic amb Joan Grimalt (Columna Música).

Ha estat professor de viola de gamba a l'Acadèmia de Música Antiga de la Universitat de Brno (República Txeca). Ha ofert classes magistrals al Conservatori Superior de Música de Lisboa (viola de gamba i baix continu) i al Conservatori Municipal de Barcelona (violoncel barroc). Ha estat convidat com a professor als cursos d’estiu de música antiga Les Trobadories de’n Guillem de Berguedà (Berga) i a Rajnochovice (República Txeca).

Pel que fa a la música contemporània, ha interpretat l’òpera Java Suite del compositor Agustí Charles al Festival Internacional de Música Castell de Peralada, al Teatre de Basilea (Suïssa) i al Teatre La Seca de Barcelona sota la direcció de Nacho de Paz.



NÚRIA JAOUEN (clavicèmbal)

Nascuda a Pithiviers (prop de París, França), va començar a estudiar piano a l’edat de 7 anys al Conservatori Nacional de Regió de Perpinyà amb Ileana Fernández i amb d'altres intèrprets i pedagogs d'alt nivell com Edouard Audouy, François-Michel Rignol, Michèle Taglienti i Marie-Christine Guichot. Cal destacar la seva participació al Concours musical de France, presidit per Ginette Gaubert, i també el Premier Prix en Piano Classique, Excellence II, a Girona.

A França, finalitza els estudis de llenguatge musical amb menció per unanimitat i obté el títol de Fi d'Estudis de Piano i Música de Cambra. Descobreix el clavicèmbal i la música antiga amb Carole Parer amb qui finalitza els estudis de clavicèmbal i baix continu. Completa la seva formació en pedagogia musical a la Universitat en l'especialitat de clavicèmbal. A Barcelona, obté el Títol Superior de Clavicèmbal i Baix Continu a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb Béatrice Martin (clavicèmbal) i Eduard Martínez (baix continu).

Ha realitzat estudis de perfeccionament del clavicèmbal, piano, música de cambra i dansa barroca en diversos cursos d’especialització tant a França com a Catalunya. Ha rebut classes d’Huguette Dreyfus, Françoise Lengellé, Béatrice Martin, Guido Morini, Jérôme Corréas, Jordi Savall, Jordi Mora, Albert Atenelle, etc. També ha treballat la música de cambra amb Bruno Cocset, Paolo Grazzi, Mónica Pustilnik, Xavier Diaz Latorre, Pablo Valetti i Andrew Ackermann.

Ha realitzat concerts amb Actéon, Ignasi Henderson (Trio Bach), L’Ensemble les Amusemens, Kassia, i ha participat en diversos festivals i sales de concerts tant a França com a Catalunya.

Ha estat professora de piano i clavicèmbal al CEM (Centre d'Educació Musical) de Terrassa, al Conservatori de Música de Barcelona (llenguatge musical i acompanyament) i actualment ho és a l'Espai Musical de Terrassa (ESMUT).

Actualment, forma part de L'Ensemble Concertanti Barcelona, grup resident a la Basílica de Santa Maria del Pi. En el camp de la música moderna, forma part del grup de rock català L'Exèrcit d'Islàndia com a vocalista i teclista. Té una àmplia experiència com a pianista acompanyant de cantants, en diverses corals catalanes i amb l'Associació Deus ex machina de Terrassa.